La Comissió territorial d'urbanisme de les Terres de l'Ebre aprovava la setmana passada una part del planejament de la urbanització de Riumar a Deltebre, el Pla del sector Riumar I-IV, que abasta una superfície de 55,48 hectàrees, i suposa completar la urbanització pel costat oest, on es podrien arribar a construir 400 habitatges nous i un hotel. L'Ajuntament de Deltebre, governat pel PSC, i Esquerra, que fins ara havia estat al capdavant del consistori, han mostrat la seva satisfacció per aquesta decisió. La segona fase, el segon pla parcial, de 700 habitatges més, també disposa del vist-i-plau de la comissió d'urbanisme.

La CUP Deltebre manifestem la nostra oposició a aquesta ampliació de la urbanització de Riumar, on es podrien arribar a construir fins a tres hotels, a càrrec d'inversors russos, uns 1.200 habitatges nous i 400 amarradors del nou port esportiu. Malauradament, la Costa Daurada s'ha caracteritzat pel lligam que es fa entre turisme-especulació i destrucció del territori. De fet, de moment només hem pogut veure que el que és un fracàs és el model territorial que s'ha imposat en els últims temps, provocant l'esclat de la bombolla immobiliària que ha fet esclatar la crisi econòmica en bona part. Tot i que aquest model hagi estat un fracàs, es segueix promovent un model urbanístic especulatiu de creixement il·limitat, que ens ha portat a la crisi en la que ens trobem immerses. Així doncs, hem pogut constatar que aquest model no és l’adequat, ja que amb les seves macrourbanitzacions, provoca grans impactes sobre el nostre territori ja siguin ambientals, energètics, econòmics i socials. Això resulta encara resulta més preocupant si, com en aquest cas, els terrenys elegits formen part d’una zona sensible mediambientalment, com és el Delta de l’Ebre.

Els Països Catalans són un territori privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de les generacions futures i la memòria històrica. Tanmateix, el model socioeconòmic imperant segueix comportant un greu desgavell territorial, econòmic, ambiental, cultural i social. Continuen les agressions generalitzades a causa de l’especulació i la planificació inadequada del territori. Els nous desenvolupaments urbans no responen tant a l’increment demogràfic, com a la pròpia dinàmica capitalista: la construcció i l’habitatge esdevenen uns dels principals sectors d’inversió econòmica, no resolent així les demandes i necessitats reals de la població. Podem constatar la gran quantitat de vivendres buides que hi ha a l’urbanització i fins i tot d’abandonades a mig construir. Quan s’avalua el benefici sobre l’ocupació laboral d’un projecte d’aquests tipus, cal tenir en compte no solament la creació de llocs de treball, sinó la seva estabilitat, la seva qualitat i la coherència del tipus de treball amb la dignitat de les persones, així com les oportunitats reals per als treballadors locals. Un model turístic com el proposat pel projecte porta associat llocs de treball precaris, temporals i de baixa qualitat, una corrent que ens portaria de nou a la situació de greu crisi socioeconòmica com l’actual: manca de formació, minimització de l’emprenedoria, reducció de les inversions locals i immediatesa en la situació laboral.

Rebutgem un tipus de turisme que depengui totalment del sol, basat en les 5 “s” (sun, sex, sea, sand i sangria), i amb una massificació que provoque una excesiva concentració de residus. Demanem inversió a la zona, però no per continuar amb la seva artificialització, decadència i degradació, sinó per recuperar ambientalment el Delta de l'Ebre. Mostrem el nostre rebuig a aquest pla d’urbanisme i demanem una moratòria en l'execució de tots aquells plans i projectes que malmetin els espais lliures. Sentim la responsabilitat de treballar per un nou model territorial que tingui en compte la matriu territorial, els espais naturals, on estan inmersos els nostres pobles, i evitar que el creixement urbanísitic especulatiu l’engoleixi. Cal doncs repensar i obrir un debat profund, participatiu i, sobretot, transparent sobre quin model de creixement, quin model econòmic i quin model de territori volem en el futur, afavorint la participació de tots els actors implicats en els conflictes relacionats amb la planificació o gestió del territori mitjançant l’establiment de processos participatius amb normes de joc transparents i consensuades entre aquests, tant pel que respecte a les entitats d’estudi i defensa de la natura com de l’estament científic en general, garantint en tot moment l’eficàcia de les aportacions efectuades i l’eficiència del procés.

Reclamem així, que es posin en marxa nous models participatius per una consulta pública real i efectiva, que permeti un planejament urbanístic, territorial i d’infraestructures basat en un veritable consens. Més enllà de l’insuficient model de democràcia representativa actual (partitocràcia), cal un nou marc democràtic que possibiliti a la ciutadania implicar-se en la presa de decisions públiques.