La CUP Deltebre argumenta, en el punt 4 del ple municipal, sobre la proposta de l'alcaldia per tal de requerir a certes administracions la declaració d'urgència, d'utilitat pública d'actuacions actives front de la pèrdua de línia costanera a la zona del Fangar i platja de la Marquesa:
des de la CUP creiem que s'ha de fer alguna cosa amb el tema de la regressió ja que és un tema preocupant per al nostre Delta.
Per una banda veiem molt important incidir en el tema dels sediments. Si no arriben sediments, la regressió del Delta és molt més ràpida i per això s'haurien de prendre totes les mesures possibles per tal de fer-los arribar. Hi ha diferents llocs on s'han fet accions per fer arribar els sediments. Es poden treure els sediments que es queden a Ribaroja i dur-los mecànicament al Delta o amb canals que els deixen passar.
Sobre obrir l'accès, pensem que és necessari pel tema del Parc Natural i pels salvaments, tot i així esperem que siguí això, un accès rural per a aquestes tasques i no d'altres que podrien acabar fent d'un espai natural, verge i únic, un espai massificat de turistes que ja sabem el que comporta (degradació de l'espai, brossa..).
I parlant en general de la proposta i tot i que veiem, repetixo, molt necessari pendre mesures contra la regressió que està patint el nostre territori, veiem que és una proposta ambigua, una proposta que no especifíca quina mesura es demana.
Es troba a faltar algun estudi tècnic que defense quina acció de les que fins ara no s'ha fet seria la més adient tenint en compte l'espai on estem, parc natural.
Llegint aquesta proposta, i demanant que es prenguen mesures dràstiques de manera urgent, sense especificar, pot comportar pendre mesures que no resulten favorables per al nostre Delta. Mesures com formigonar la platja, com posar murs de contenció...
Per tot aixó i remarcant que si pensem que s'ha de fer alguna cosa però no qualsevol. La CUP Deltebre, ens abstindrem.

Pel que fa al punt 7 de l'ordre del dia, dictamen de proposta d'aprovació del calendari de festes d'estiu, de festes majors i correbous 2016, la CUP vota en contra amb el següent argumentari: per una part, Veiem positiu que s'hagen intentat plasmar aquelles iniciatives que va demanar la població als pressupostos participatius que vau dur a terme.
Per una altra, no entenem que tenen a veure les dates del calendari de les diferents festes que es faran amb els actes de les festes majors.
Podem estar d'acord o no amb les dates del calendari i podem estar d'acord o no amb els actes que marquen les festes majors de Deltebre i la Cava.. però entre elles no hi ha relació per tal de posar-ho dins al mateix punt.. tot i així vosaltres esteu al govern i vosaltres decidiu quins punts i com els poseu tot i que en juntes de portaveus, que n'hem fet vàries i comissions informatives, us haguem comentat de posar-ho separat ja que no hi veiem relació. De les altres festes no votem les activitats que s'hi fan no?
A part d'això i remarcant que ens semblen bé els dies.

Des de la CUP entenem que les festes majors han de ser per a la població un mitjà de relació social, de participació i de diàleg.
L’ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la festa major, sinó que ha de treballar per assentar unes bases sòlides sobre les quals el teixit associatiu, les iniciatives particulars i l’administració pública participen conjuntament perquè tota la població siga partícip de la planificació de les festes. Per això des de l’ajuntament cal generar dinàmiques de col·laboració entre les entitats, potenciar l’assemblearisme així com donar suport a l’autogestió.

Des de la CUP volem fomentar un model de festes participatiu i sostenible que garanteixe l’accés a les festes a tota la població per tal que siga aquesta la que genere i promoga uns actes on les actituds sexistes, racistes o de maltractament animal no hi tinguen cabuda. No es pot justificar un model de festa major on s’incloguen aquest tipus d’actes, ni en nom de la festa, ni en el de la cultura ni el de la tradició.
Ara bé, i en aquesta mateixa línia, la CUP no creiem en la prohibició com a mesura per a canviar determinats models sinó que considerem que és mitjançant la pedagogia i la promoció d’alternatives populars i el seu recolzament institucional com podem canviar les festes majors.
Per tot això, la CUP proposem i proposarem:

Organitzar la festa major des d’una comissió de festes i entitats, amb el suport de l’ajuntament.
Enfortir el suport a les entitats que organitzen festes populars.
Acostar les festes i les activitats culturals al poble amb l’objectiu d’enfortir-hi les relacions i de facilitar-ne la participació.
Evitar que una sola entitat organitze gran part de la festa i, per tant, promoure la participació de diferents entitats amb equilibri i igualtat de condicions.
Els diferents elements festius (bestiari, balls...) de la festa major no han de ser propietat de l’ajuntament, sinó de les entitats, a qui l’ajuntament ha de facilitar la feina com a promotores de cultura, una cultura que mai ha de dependre de l’ajuntament.
Prendre consciència de l’herència de les nostres tradicions culturals i impulsar la recuperació dels elements culturals perduts, sempre tenint present que no es maltracte ni s’abandone cap animal en nom de la tradició.

I finalment argumentem sobre la moció presentada per CIU I ERC de suport a les mobilitzacions i accions contra el Pla Hidrològic de Conca de l'Ebre. La CUP té una moció que no ha pogut presentar i en el seu argumentari afegeix els punts de la moció de la CUP:

Com ja es va denunciar en el Pla aprovat per Arias Cañete el 2014, aquest Pla “regala” l’aigua del riu Ebre a les Comunitats de Regants, autèntics cacics de l’aigua que podran vendre aquest recurs a altres comunitats de regants del Mediterrani, mentre deixa uns minsos cabals ecològics per als rius catalans, des del Segre, a les Nogueres, passant pel tram baix de l’Ebre i fins la desembocadura.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre,ha denunciat que aquests minsos cabals ecològics, unit a l’apropiació de l’aigua del riu per part dels regants en forma de concessions de regadiu, no obeeix a la intenció de posar en marxa les 465.000 hectàrees noves de regadiu que diu el Pla, sinó a la clara intenció de vendre els drets d’aigua associats a aquestes hectàrees, a altres usuaris, especialment usuaris urbanístics i recreatius
d’altres conques.

En definitiva, els antics transvasaments impulsats pel govern d’Aznar, ara es camuflaran en un mercadeig d’aigua entre regants i usuaris en forma de bancs d’aigua o figures similars. Per tal de tirar endavant dit mercadeig serà necessària la construcció de més de 56 infraestructures de regulació entre preses i embassaments al llarg de la conca. Entre aquests destaca el recreixement de l’embassament de Yesa
(Navarra), la més gran de totes aquestes obres i que compta amb una forta oposició entre els pobles afectats.

Una vegada més, s’enganya la pagesia local creant falses esperances en uns regadius que mai no arribaran (i que la major part de cops són inviables per ells mateixos), mentre la terra i els drets de l’aigua passen a mans de les grans corporacions agroindustrials, i les constructores s’omplen les butxaques amb grans obres de formigó que només serveixen per enterrar diners i altres favors. Aquests són els veritables
beneficiats d’aquest pla, el caciquisme més recalcitrant de les cúpules de les comunitats de regants, les grans corporacions agroindustrials que mercadejaran amb els nostres recursos naturals i les constructores.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha iniciat una campanya contra aquest Plan de Cuenca des de tres vessants: la jurídica, dins l’Estat espanyol, amb una denúncia al Tribunal Suprem; l’europea, amb una queixa a la Comissió de medi ambient perquè obri un procediment d’infracció a l’Estat espanyol per incompliment de les normatives comunitàries; i la lluita al carrer, en forma de mobilitzacions que començaran
el proper 7 de febrer amb una manifestació massiva a Amposta.