Cap agressió sense resposta

Acció directa del col·lectiu F de Figa i la CUP en abandonar indignades el ple municipal

Cap agressió sense resposta

Al ple municipal de l’Ajuntament de Deltebre de dimecres 12 de juliol, la regidora de la CUP, Dayana Santiago, a petició del col·lectiu feminista de Deltebre F de Figa, va llegir una carta anònima adreçada al regidor del PP, Tomàs Castells en particular i a la resta del consistori.

La lectura era per respondre d’una manera contundent la intervenció del regidor en el ple del mes de juny on, després de la presentació de la moció de la CUP per la creació del protocol contra les agressions masclistes a les Festes Majors, Delta Fira i altres nits festives, va respondre de manera indignant i masclista «a Deltebre aquestes coses no passen» i es va mostrar totalment en contra de la moció: «els 6.046 hòmens de Deltebre es poden sentir avergonyits de la proposta», «els hòmens de Deltebre no ens mereixem passar per aquí». El regidor no troba bé que es faça prevenció i demana a la resta de grups que no voten la moció i acaba la seua intervenció amb un «fins aquí podíem arribar». La resta de grups també la troben desproporcionada i proposen reformular-la, finalment la moció s’aprova amb els 3 vots de la CUP i ERC, l’abstenció de PDECat i Compromís d’Esquerres i el vot en contra del PP.

Davant d’aquests fets el col·lectiu feminista F de Figa engega una campanya de visibilització d’agressions i actituds masclistes que han patit les dones de Deltebre on volen demostrar que protocols com aquests són imprescindibles. La campanya porta els #AmiTambéMhaPassat #DeltebreSenseMasclisme i ja han rebut vora trenta cartes anònimes que expliquen agressions patides en nits de festa.

La lectura de la carta va tenir una altra vegada una resposta indignant de part del regidor del PP, la regidora de la CUP va demanar a l’alcalde que volia contestar i l’alcalde li va dir que no, que no eren al·lusions i que si volia fer un debat que anés a ràdio Delta. La regidora va respondre igualment a micro tancat «Saps que li diu un home a una dona quan li pega i fins i tot quan la mata? Li diu que ho fa perquè l’estima, masclisme! Vergonya me’n donaria» es va aixecar i va marxar del ple de la mateixa manera que ho va fer part del públic assistent al ple, les representants de F de Figa i les companyes de l’assemblea de la CUP.

Un cop al carrer, les representants de F de Figa, les membres de l’assemblea de la CUP i la regidora Dayana Santiago, van fer una acció directa a la porta de l’Ajuntament, es van treure les samarretes per esperar la sortida del regidor, que en respondre la lectura de la carta va dir «a veure si us penseu que anireu en biquini i no us mirarem». I va sortir i no va mirar!

La revolució serà feminista o no serà!

Us adjuntem la carta:
Carta oberta a Tomàs Castells, regidor del PP a l'Ajuntament de Deltebre.
F de Figa·dimarts, 27 / juny / 2017
El passat 6 de juny, la regidora Dayana Santiago, va presentar al ple municipal una moció per a la creació d'un protocol contra les violències i les actituds masclistes als espais d'oci i de festa. Lo senyor Tomàs Castells, hi va respondre més que indignat. Va dir que llegint-la se li havien posat los pèls de punta, que els homes de Deltebre se podien sentir humiliats per esta moció, que en tota la seua vida no havia vist mai cap tipus de comportament masclista a les nostres festes. Va continuar dient que els homes de Deltebre no se mereixien passar per això, que ells no miraven a les dones de la manera que descrivia la regidora i que no es podia presentar una moció d'estes característiques a un poble com lo nostre. Va presentar lo fet de que tots los homes tenen mare, germanes i filles a qui estimen i respecten com a garantia de l'inexistència de violències i actituds masclistes al nostre poble. Va finalitzar la seua intervenció en un sonor: hasta aquí podíem arribar i demanant a la resta de formacions polítiques que votessen en contra d'esta moció.
Senyor Tomàs Castells:
De totes les violències que va mencionar la regidora Dayana Santiago al ple, jo les he patit totes. I les he patit totes al poble. En este poble d'onze mil habitants al que segons vostè, no ha vist mai que passés res.
Quan tenia onze anys, vaig anar en ma iaia al ball de Carnaval que es celebrava a l'antiga cooperativa de consum. En un moment de la nit, vam sortir a que mos toqués l'aire i un grup d'homes emmascarats mos va acorralar i mos va paupar de dalt a baix. No van servir de res les súpliques de ma iaia que, mentre li pegaven manotades a l'entrecuix, cridava que per l'amor de Déu me deixessen estar, que era un crio. Aquella nit, no vam ser les úniques. Vaig vore com los feien lo mateix a un grupet de xiquetes dos anys més grans.
A este poble on no ha passat mai res, passava prou com per a que quan arribés a l'adolescència sabés que lo dia que anàvem a fer la plaça tocava posar-se roba ampla. Érem molt poques les xiques que anàvem a fer la plaça i ningú mos ho havia dit, però sabíem que anar vestides com anàvem sempre podia desembocar en comentaris i situacions incòmodes.
Al bou capllaçat, també mos havíem de mirar la roba que mos posàvem. Perquè si l'erraves te podies convertir en diana de les povalades per a vore que se li clareja i en protagonista momentània, involuntària i humiliada de la festa.
Comentaris obscens, opinions sobre els nostres cossos i de lo que els farien si mos poguessen agafar, piropos o mirades asqueroses podien formar part de qualsevol nit de festa. Eren tots los xics los que se comportaven així? No. Però este tipo de comportament estava normalitzat, acceptat i tolerat per pràcticament tothom.
Una nit de Cap d'Any, quan tenia quinze anys, vaig perdre la virginitat de manera involuntària. Va ser la primera borratxera de la meua vida: vam anar a l'església a fer les campanades, me trobava malament, vaig caure plegada i lo noviet que tenia per aquell temps me va pujar al cotxe, se'm va emportar i me va violar mentre jo estava semiinconscient.
Cap dels meus amics i amigues va trobar que lo que m'havia passat fos algo denunciable ni reprovable. Ell va continuar sent amic de tots i ningú li va dir ni mu. Va arribar un punt que fins i tot jo vaig dubtar. Me vaig trobar sola, perduda, avergonyida i lo més gros de tot, me sentia culpable.
No li explicaré ara les conseqüències que me va portar aquella nit, ni los problemes que se'n van derivar i que vaig arrossegar durant anys.
Ni l'amor de mon pare, ni de mon germà ni de tots los homes que m'estimen i em respecten me va salvar de totes estes experiències.
Senyor Tomàs Castells, emulant les seues paraules al ple, no s'ho prengue com un atac d'una dona a un home sinó com la veu d'una ciutadana cap a un dels representants electes del seu poble. En tots los respectes li dic, que se'n pot anar a la merda.
I en quant als portaveus dels diversos grups municipals: vergonya. Vergonya per dir que una moció com esta no és adequada per a un poble com lo nostre; vergonya per abocar-los totes les responsabilitats als jóvens; vergonya infinita de que el partit de govern s'abstingue; vergonya haver de sentir dir que volem seguir comportant-mos com mos hem comportat sempre (!) o que les paraules de la regidora poden ferir.
Senyors regidors, després d'escoltar-los, lo que de veritat m'estranya, és que la moció s'acabés aprovant. Qualsevol diria que per a vostès, per a que la violència masclista sigue de veritat i valgue la pena prendre mesures, hauria d'arribar a nivell dels San Fermins, en xiques a les que los arrenquen la samarreta entre la multitud o que les violen entre cinc.
La moció que es va presentar al ple no acusa a tots los homes. Apunta a aquells homes que tenen comportaments masclistes i proposa una sèrie de mesures informatives, pedagògiques i de sensibilització. Ja n'hi ha prou de parapetar-se darrera del conjunt per a no afrontar la realitat.
Ara resultarà que Deltebre és l'únic poble del món que gaudeix d'unes festes i nits d'oci lliures de masclisme i natros sense enterar-mo'n ni celebrar-ho. Los homes de Deltebre són exactament iguals que els de la resta del territori. I sí que passa. I tant que passa. Negar-ho, minimitzar-ho i mirar cap a una altra banda no li fa cap favor al poble.
Reconeixem i assumim d'una vegada que vivim en una societat masclista, que tant homes com dones hem estat educats en el masclisme i treballem junts per a canviar-la, sense excuses.
I ja per acabar, demanar-los que abans d'espolsar-se les responsabilitats i despatxar estes paraules en lo comodí de que això és un cas aïllat, se preocupen per saber si realment és així. Tirar endavant una moció com esta, pot ser lo primer pas.

Campanya de visibilització d’agressions i actituds masclistes a Deltebre #AMiTambéMhaPassat #DeltebreSenseMasclisme